Vietnam

vietnam

Intentando olvidar la guerra, Vietnam abre paso al turismo. El país cuenta con agradables paisajes, un buen clima, magníficas playas y grandes contrastes entre el norte y el sur. De ser uno de los países más cerrados, pasó en pocos años a convertirse en uno destino turístico de moda y uno de los dragones de la economía mundial. Todo comenzó a finales de los 80, cuando el gobierno comunista decidió salir de su aislamiento. Su especial geografía, estrecho pero con más de 3000 quilómetros de norte a sur, no hace más que ahondar las diferencias entre los que en su día fueron dos estados enfrentados en una guerra. El Norte, muy verde, con abundantes lluvias, austero, gente seria y comunista. El Sur, más soleado, más rico, más moderno, y de mentalidad más liberal. Hanoi es la capital, en el Norte, gente discreta y con un cierto aire de provincianismo. Y en esta región es muy interesante la Bahia de Halong, o Halong Bay, un lugar fantástico, con miles de pequeñas islas, hasta hace poco un pueblo de pescadores y ahora con los hoteles creciendo como moscas. Saigón, la capital del Sur, paso a llamarse Ho Chi Minh, es el motor económico del país y bastante cosmopolita. Aunque el ejercito americano se fue hace bastantes años, su “espírito” pervive en forma de recuerdos que compran los turístas, mecheros Zippos que supuestamente dejaron los marines, camisetas, condecoraciones y hasta latas de cerveza; además, a pocos quilómetros, los túneles de Cu Chi, una ciudad subterranea de la resistencia a los americanos. Al más abajo, el Delta del Mekong, es como una mezcla de tierra y de agua, mercados flotantes y playas tranquilas, que en el pasado fueron refugio de piratas. Y entre Norte y Sur, el Centro. La vida rural transcurre lentamente, con impresionantes verdes de los campos de arroz, los búfalos y los pequeños tractores, de la selva ya queda poco. Sin salir del ambiente rural encontramos Hoi An, interesante ciudad. Y cerca la ciudad imperial de Hué, interesante.

Intentant oblidar la guerra, Vietnam obre pas al turisme. El país compta amb agradables paisatges, un bon clima, magnífiques platges i grans contrastos entre el nord i el sud. De ser un dels països més tancats, pasà en pocs anys a convertir-se en un destí turístic de moda i un dels dracs de la economia mundial. Tot va començar a finals dels 80, quan el govern comunista va decidir sortir del seu aïllament. La seva especial geografia, estret però amb més de 3000 quilòmetres de nord a sud, no fa més que incrementar les diferències entre els que al seu dia van ser dos estats enfrontats en una guerra. El Nord, molt verd, amb abundants pluges, auster, gent seriosa i comunista. El Sud, més assolellat, més ric, més modern, i de mentalitat més liberal. Hanoi és la capital, al Nord, gent discreta i amb un cert aire de provincianisme. I en aquesta regió és molt interessant la Bahia de Halong, o Halong Bay, un lloc fantàstic, amb milers de petites illes, fins fa poc només era un poble de pescadors i ara  els hotels creixen com mosques. Saigon, la capital del Sud, pasà a anomenar-se Ho Chi Minh, és el motor econòmic del país i bastant cosmopolita. Tot i que el exèrcit americà  va sortir fa bastants anys, el seu “esperit” perviu en forma de records que compren els turistes, encenedors Zippos que suposadament van deixar els marins, samarretes, condecoracions i fins i tot llaunes de cervesa; a més, a pocs quilòmetres, els túnels de Cu Chi, la ciutat subterrània de la resistència als americans. Encara més austral, el Delta del Mekong, és com una barreja de terra i d’aigua, mercats flotants i platges tranquil·les, que en el passat van ser refugi de pirates. I entre Nord i Sud, el Centre. La vida rural transcorre lentament, amb impressionants verds dels camps d’arròs, els búfals i els petits tractors, de la selva ja en queda poc. Sense sortir de l’ambient rural trobem Hoi An, interessant ciutat. I  no gaire llunyana, la ciutat imperial de Hué, interessant.

HO CHI MIN

HO CHI MIN

Delta del Mekong

Delta del Mekong