Laos

laosUno de los lugares más bellos que he visto, es algo más que una opinión personal porque frases parecidas les he escuchado en repetidas ocasiones de la boca diferentes viajeros. Se refieren a Laos, uno de los pocos lugares del mundo donde todavía no ha llegado un turismo de masas. Tal vez, a causa de unas infraestructuras precarias. Dicen que es el país de la serenidad y de la espiritualidad, el budismo está muy presente y practicamente todos los varones pasan por un periodo de su vida como monjes. También debe ser el país de la felicidad, ya que la sonrisa de la gente es tan común que nadie podría imaginar las penalidades por las que ha pasado este pueblo a lo largo de la historia, en especial con las masacres que que dejaron los americanos durante la Guerra de Vietnam. La carretera principal del país va de Norte a Sur, de China a Camboya, con más de 1.000 quilómetros es el eje vertebrador y une las dos principales ciudades, Vientiane y Luang Prabang. Para describir a esta última debemos recurrir de nuevo al término belleza. Se erige en un paisaje espectacular, entre verdes montañas y la cuenca de dos rios; antigua capital del Estado, declarada Patrimonio de la Humanidad. Entre monjes, mercados y esa neblina que aparece casi todas las mañanas, Luang Prabang es una ciudad mágica en un enclave encantado. Templos, monasterios y villas coloniales hacen el resto. El interés no se queda en el interior de la ciuadad, hay excursiones obligadas, las cuevas sagradas de Pak Ou o las cascadas de Tat Kuang. Algo más al norte, se puede descubrir el colorido de las tribus laosianas, unas cuarente étnias esperan al viajero en sus pueblos y aldeas. Hacia el Sur seguiremos con un espectacular paisaje que tiene su punto culminante en Viang Vieng, ciudad hoy tomada por el turista en busca del deporte de aventura. Ya a poca distancia se encuentra la capital, Vientiane, junto a la frontera con Tailandia; es la ciudad más poblada con cerca de medio millon de habitantes, más moderna y con otro ritmo, pero no deja de ser agadable y bonita, pero, sobre todo, su gente no deja de sonreir.

Un dels llocs amb més bellesa que he vist, és més que una opinió personal perquè frases semblants les he escoltat repetides vegades de la boca diferents viatgers. Es refereixen a Laos, un dels pocs llocs del món on encara no ha arribat un turisme de masses. Potser, a causa d’unes infraestructures precàries. Diuen que és el país de la serenitat i de l’espiritualitat, el budisme està molt present i pràcticament tots els homes passen per un període de la seva vida com a monjos. També ha de ser el país de la felicitat, ja que el somriure de la gent és tan comú que ningú podria imaginar les penalitats per les quals ha passat aquest poble al llarg de la història, especialment amb les massacres que que van deixar els americans durant la Guerra de Vietnam. La carretera principal del país va de nord a sud, de la Xina a Cambodja, amb més de 1.000 quilòmetres és l’eix vertebrador i uneix les dues principals ciutats, Vientiane i Luang Prabang. Per descriure a aquesta última hem de recórrer de nou al terme bellesa. S’erigeix ??en un paisatge espectacular, entre verds muntanyes i la conca de dos rius; antiga capital de l’Estat, declarada Patrimoni de la Humanitat. Entre monjos, mercats i aquesta boirina que apareix gairebé tots els matins, Luang Prabang és una ciutat màgica en un enclavament encantat. Temples, monestirs i viles colonials fan la resta. L’interès no es queda a l’interior de la ciuadad, hi ha excursions obligades, les coves sagrades de Pak Ou o les cascades de Tat Kuang. Una mica més al nord, es pot descobrir el colorit de les tribus laosianes, unes quarantena ètnies esperen al viatger en els seus pobles i llogarets. Cap al Sud seguirem amb un espectacular paisatge que té el seu punt culminant en Viang Vieng, ciutat avui presa pel turista a la recerca de l’esport d’aventura. Ja a poca distància es troba la capital, Vientiane, al costat de la frontera amb Tailàndia; és la ciutat més poblada amb prop de mig milió d’habitants, més moderna i amb un altre ritme, però no deixa de ser agadable i bonica, però, sobretot, la seva gent no deixa de somriure.

VIENTIANE

VIENTIANE

LUANG-PRABANG

LUANG-PRABANG