Gorée

En Gorée se respira silencio. La ausencia de coches es fundamental para crear esta sensación de tranquilidad y de calma. Además, esas calles estrechas, con burganvillas que trepan por las paredes exteriores de los edificios coloniales, niños jugando y alguna oveja pululando, crean un ambiente pueblerino que poco tiene que ver con la ciudad que se ve al otro lado del mar. En este escenario pasó una triste historia, uno de los hechos más trágicos de la crónica humana, la esclavitud. El símbolo es la Maison des Esclaves (Casa de los Esclavos), un icono de la aberración humana. El edificio es austero, pasada una cancela entramos en el patio donde destaca una escalera circular que conduce a las habitaciones donde dormían los esclavistas, y debajo, amontonados los esclavos, con una pequeña puerta al fondo directa al mar, era la Puerta sin retorno. Por allí embarcaba la gente hacia America, ya nunca regresaba a África.

A Gorée es respira silenci. L’absència de cotxes és fonamental per crear aquesta sensació de tranquil·litat i de calma. A més, els carrers estrets, amb burganvilles que s’enfilen per les parets exteriors dels edificis colonials, nens jugant i alguna ovella pul·lulant, creen un ambient de poble que poc té a veure amb la ciutat que es veu a l’altre costat del mar. En aquest escenari va passar una trista història, un dels fets més tràgics de la crònica humana, l’esclavitud. El símbol és la Maison des Esclaves (Casa dels Esclaus), una icona de l’aberració humana. L’edifici és auster, passada una cancel·la entrem al pati on destaca una escala circular que condueix a les habitacions on dormien els esclavistes, i sota, amuntegats els esclaus, amb una petita porta al fons directa al mar, era la Porta sense retorn. Per allà s’embarcava la gent cap a America, ja mai tornava a l’Àfrica.