Fes – Fez

Fez es la más antigua de las ciudades imperiales de Marruecos. Por encima de todo hay que destacar su enorme  Medina, un laberinto de callejuelas, con sus olores, sus ruidos y sus colores, que el visitante debe recorrer paseando y sin preocuparse mucho de la orientación. Es un reducto medieval que se conserva todavía, donde burros y mulas cargados hasta lo topes recorren las empinadas calles, de zoco en zoco, y los artesanos siguen trabajando con técnicas ancestrales. La ciudad cuenta con un prestigio artístico, intelectual y religioso desde que en el siglo IX empezaron a instalarse refugiados de alto nivel cultural procedentes de Cordoba y de Karaouiran, además Fez se convirtió en punto de encuentro de las caravanas que iban del Mediterraneo al Africa Negra y las que del Magreb se dirigían a Oriente Medio. Su máximo esplendor se alcanza en el siglo XIII, es la capital del Imperio y Fez el Bali se ha quedado pequeño, así que se debe construir fuera de la muralla, se crea Fez el Jedid. La decadencia llegó en el siglo XVI, pero la ciudad siguió manteniendo el prestigio intelectual y religioso.

Fes és la més antiga de les ciutats imperials del Marroc. Per sobre de tot cal destacar la seva enorme Medina, un laberint de carrerons, amb les seves olors, els seus sorolls i els seus colors, que el visitant ha de recórrer passejant i sense preocupar-se molt de l’orientació. És un reducte medieval que es conserva encara, on rucs i mules carregats fins el topalls recorren els costeruts carrers, de soc a soc, i els artesans segueixen treballant amb tècniques ancestrals. La ciutat compta amb un prestigi artístic, intel·lectual i religiós des que al segle IX van començar a instal·lar refugiats d’alt nivell cultural procedents de Cordoba i de Karaouiran, a més Fes es va convertir en punt de trobada de les caravanes que anaven de la Mediterrània l’Àfrica Negra i les que del Magrib es dirigien a Orient Mitjà. La seva màxima esplendor s’assoleix al segle XIII, és la capital de l’Imperi i Fes el Bali s’ha quedat petit, així que s’ha de construir fora de la muralla, es crea Fes el Jedid. La decadència va arribar al segle XVI, però la ciutat va seguir mantenint el prestigi intel·lectual i religiós.